Temps de lectura aproximada: 12 minuts
Si creus que el teu gos no necessita passejos al carrer perquè viu en una casa amb jardí, t'equivoques. És l'equivalent al fet que ho fessis tu, no t'és suficient amb tenir un jardí per deixar de sortir, l'enriquiment ambiental és necessari per garantir el benestar animal. A més, els gossos són animals socials que anhelen explorar l'entorn i relacionar-se amb altres gossos i persones. T'expliquem per què hauries de treure al teu gos a passejar encara que tinguis jardí.
1- Per què he de treure a passejar al meu gos si tinc jardí?
2- Quins problemes pot tenir el meu gos si no el trec a passejar?
3- Com han de ser els passejos amb el meu gos?
Un error molt habitual que cometem els humans és pensar que, per al gos, sortir a passejar és una qüestió purament fisiològica, és a dir, que només ho necessiten per fer les seves necessitats. És per això que podem caure en l'error de creure que disposar d'un gran jardí o terreny a casa és una excusa per no treure a passejar al nostre gos.
Però la veritat és que, per als nostres companys peluts, passejar és una activitat summament necessària, més enllà que sigui el moment en el qual aprofiten per fer les seves necessitats. Durant les seves sortides, exploren el món, socialitzen amb altres persones i animals i aprenen a enfrontar-se a tota mena d'estímuls, desenvolupant una resposta sana enfront d'ells. Un gos que surt a passejar amb el seu amo de manera habitual és un gos equilibrat i feliç.
Els gossos són animals de ramat que no porten bé la solitud. Gaudeixen enormement de la companyia dels seus amos però també d'altres animals. Si treus al teu gos a passejar aquest podrà ensumar a altres gossets i jugar amb ells, observar a un gatet creuar el carrer corrent i, en definitiva, familiaritzar-se amb tots els habitants que conviuen al seu voltant. Fins i tot si consideres que el teu gos és tímid i no sol acostar-se a altres gossos, creu-nos quan et diem que necessita d'aquesta socialització per aprendre a gestionar la presència d'altres animals.
Com ja saps, els gossos són grans rastrejadors. El seu olfacte és l'eina que fan servir per descobrir el món. Un gos que viu a un jardí i no surt de casa només tindrà accés a uns estímuls limitats. Sempre el mateix sòl, les mateixes plantes, el mateix paisatge, les mateixes persones… Això pot portar-li a l'avorriment, l'ansietat i la depressió. No obstant aixó, en sortir a passejar podrà trobar-se amb noves aromes i viure diferents experiències que li faran sentir-se molt més complet i realitzat.
A més l'olfacte fa que la ment del teu gos s'estimuli enormement, pensa que el seu bulb olfactori (l'estructura neuronal encarregada d'interpretar l'olfacte) és 40 vegades més gran al gos que a l'ésser humà, per la qual cosa és realment estimulant per a la seva ment poder fer ús del seu olfacte descobrint noves olors i rastres.
Es cansarà més: pensa que un gos fa entre 30-40 RPM quan corre, mentre que quan ensuma fa entre 150-180 RPM. Si fins ara pensaves que el teu gos només necessitava córrer per cansar-se, recorda que ensumar pot cansar-lo 5 vegades més a altres nivells.
Pot ser que al teu jardí tinguis altres animals, hi hagi plantes, insectes, joguines o el que sigui, però res pot comparar-se a la quantitat d'estímuls que un gos pot rebre durant un passeig pel carrer. Sorolls inesperats, olors dels més variats, persones de totes les classes i mides, bicicletes que passen brunzint al seu costat… Sortir al carrer i enfrontar-se a totes aquestes situacions permet al nostre gos desenvolupar estratègies d'afrontació i normalització. D'aquesta manera, es comportarà d'una manera equilibrada i tranquil·la en altres situacions de la seva vida que surtin de la rutina: canviar de casa, anar al veterinari, conviure amb nens.
Un gos que viu permanentment aïllat en un jardí, encara que sigui un enorme, no està acostumat a tractar altres persones que no siguin els seus amos. Això en pot fer un animal esquerp, fugisser i fins i tot agressiu, cosa que ens pot comportar molts problemes si rebem visites. Durant els passejos, no obstant això, els gossets poden contemplar anar i venir de moltes persones diferents, acostumant-se als seus moviments, olors i formes. Igual que al punt anterior, això és especialment important durant l'etapa de socialització del cadell.
És igual si el teu gos compta amb un enorme espai dins de la teva propietat per córrer i divertir-se. Com a animal social, necessita companyia per gaudir d'quests jocs. Si el teu gos passa hores sol al seu jardí no esperis que jugui o s'exerciti ell només. Treure'l a passejar suposarà per a ell un exercici molt més complet, ja que comptarà amb la teva companyia i un munt d'estímuls divertits per a ell.
- Estrès i ansietat. Si el teu gos no se sent estimulat pot mostrar-se avorrit, però també nerviós i inquiet. Això pot portar-li a problemes de conducta com mossegar, trencar coses... És important tenir en compte que aquesta és la part de l'ansietat/estrès que a nosaltres ens afecta, però el nostre pelut està patint emocionalment i fisiològicament els efectes d'aquest estat d'ànim.
- Aïllament. En viure reclòs en un ambient tan poc enriquidor, el teu gos es podria tornar-se antisocial, rebutjant la presència d'altres persones i gossos. Sens dubte, això és contrari a la naturalesa del gos, que és un animal sociable que gaudeix relacionant-se.
- Problemes físics. Quan un gos se sent avorrit i poc estimulat cognitivament és lògic que es torni sedentari. Això podria derivar en problemes d'obesitat i malalties a les seves articulacions, entre altres patologies.
- Trastorn caní obsessiu compulsiu. Aquesta alteració del comportament és un problema molt greu que provoca conductes repetitives en el nostre gos, com bordar contínuament, excavar forats de manera compulsiva, llepar-se o gratar-se massa, etc.
- Trastorns cognitiu-emocionals i problemes de conducta. Aquests trastorns poden ser associats o conseqüents de menor i major gravetat, negatius tant per al benestar de l'animal com per la qualitat de la convivència a la llar.
Com hem vist, sortir a passejar és un aspecte vital per al teu gos. No és una qüestió de salut física únicament, sinó també de salut mental. Perquè el nostre gos se senti complet, relaxat i feliç hem de sortir a passejar amb ell. I no només això, sinó que és recomanable que ho portem a llocs tan diferents com sigui possible: a la platja, a la ciutat (si vius al camp) i al camp (si vius a la ciutat), a espais concorreguts, a zones amb trànsit… Com més acostumat el nostre gos estigui a tot tipus d'entorns, millor serà el seu comportament i més confiat es sentirà en tots els àmbits de la seva vida i en totes les situacions que se li presentin.
Encara que hi ha diferents necessitats segons la raça, un gos necessita passejar entre 3 i 5 vegades al dia, alternant passejos curts amb almenys un passeig més llarg (1 hora aproximadament). En aquests passejos, li has de permetre que es relaxi ensumant al seu ritme, sense tirar d'ell, deixant-li ser el que és, un animal social que gaudeix descobrint el món que li envolta.
A més, passejar junts reforçarà encara més el vincle entre tu i la teva mascota. El teu gos se sentirà feliç i complet en sentir que pot conèixer el seu entorn de la teva mà, comptant amb la teva companyia i suport.
Recorda que no importa que el teu jardí sigui gran, ni tampoc si vius en un pis petit. La mida del teu habitatgeo l'espai que tinguis no influiran en la felicitat del teu gosset si el treus a passejar prou, sense excuses, variant de llocs i procurant-li sempre diversió i estimulació.
Així que ja saps, agafa la corretja i prepara't per gaudir de l'aire lliure amb el teu millor amic. No saps quant t'ho agrairà!