Temps de lectura aproximada: 9 minuts
Els gossos són els millors companys que una persona pot tenir, i fa falta poc temps perquè s'acabin convertint en part de la nostra família. Convivim amb ells, compartint un munt de moments valuosos: les passejades, els jocs, les excursions... Però inclús quan no estem fent res en concret, ells són allà, sempre al nostre costat, observant-nos, acompanyant-nos i brindant-nos el seu afecte i lleialtat. És natural que per moltes persones el seu gos acabi sent més important en la seva vida que moltes persones, ja que el vincle que es crea entre mascotes i propietaris és molt intens. Per això, quan el nostre gos mor, podem sentir-nos molt tristos i abatuts, experimentant tot un procés de dol similar al que viuríem si perdéssim a un ser estimat. Això no és motiu per sentir-se malament, culpable o avergonyit. Quan el nostre gos se'n va, perdem un gran amic, per la qual cosa és inevitable sentir un gran buit, dolor i tristesa.
El dol per la pèrdua d'una mascota no és molt diferent de qualsevol altre dol. És un procés adaptatiu necessari per superar aquesta complicada etapa i curar totes aquestes emocions que es barregen en el nostre interior. Les fases del dol són la negació, la ira, la negociació, la tristesa i finalment, l'acceptació, quan comprenem que hem de continuar endavant perquè no podem canviar el que ha passat.
1- Com gestionar el dol per la mort del teu gos
Quan el nostre millor amic se'n va, ja sigui de manera sobtada, per ser gran o després d'una malaltia, sentim un munt de coses alhora. Tristesa per no tornar-lo a veure més, ira perquè ens sembla injust que ens passi a nosaltres, o potser inclús ens culpem per no haver fet més per la nostra mascota. Et sentis com et sentis en aquest dolorós moment, és totalment normal. No hi ha manera d'evitar el procés de dol, però si hi ha certes coses que pots provar per trobar una mica de llum en una situació tan traumàtica.
Depenent de com sobtada hagi sigut la mort del teu gos, les teves emocions poden variar molt. A més, cada persona és diferent, tenen un bagatge i unes experiències pròpies i no existeix una manera correcta o incorrecta de sentir-se en aquests moments. Sigui el que sigui el que estàs experimentant, no et jutgis. Potser ja has perdut abans altres gossos i, tot i que estàs molt trist, has après a superar més ràpidament aquest dolorós tràngol. O potser ja has realitzat el dol durant els últims mesos del teu gos, si ha patit una llarga malaltia. És possible que ele teu gos hagi marxat inesperadament i et sentis enfonsat i abatut. Està bé: t'has de comprendre i ser amable amb tu mateix. Amb el temps et sentiràs millor, i tot i que sempre recordaràs al teu amic pelut, podràs viure amb el record i continuar endavant.
Algunes persones que no han compartit les seves vides amb un gos o que no són especialment empàtiques podrien considerar que no és per tant que la teva mascota hagi marxat. Per alguns, un gos és només un gos, però per tu és molt més que això: és el teu fidel i lleial amic. No deixis que aquestes persones jutgin com et sents i procura parlar de les teves emocions amb gent que sí que et pugui comprendre en aquest trist moment. Si no tens a ningú al teu entorn per fer-ho, pots buscar grups de suport o fòrums a Internet. Compartir la teva pena no farà que desaparegui, però sentir-te entès i validat farà una mica més lleugera aquesta amarga sensació.
A algunes persones els rituals els ajuden a prendre consciència del que ha passat, a acomiadar-se del seu ser estimat i a continuar endavant. Si creus que et podria servir, pensa a fer algun acte simbòlic que signifiqui alguna cosa per tu i et permeti recordar al teu pelut i també dir-li adeu. Això sí, fes-ho només quan et sentis preparat, ja que del contrari podries sentir-te pitjor. No fa falta que sigui alguna cosa molt gran: pots optar per un detall senzill. Potser sortir a passejar on ho acostumàveu a fer i recordar els vostres bons moments junts, enterrar en el seu lloc preferit del parc alguna joguina seva, o escriure unes paraules sobre el que sents pel teu gos. És possible que t'assaltin emocions doloroses, però aquests rituals poden resultar molt catàrtics.
Si el teu gos era ja molt gran, estava malalt o ha marxat de manera inesperada per algun accident, és molt probable que no deixis de reproduir els seus últims moments a la teva ment, el que provocarà que et sentis molt trist i desconsolat. En canvi, pots intentar canviar aquests pensaments a poc a poc, substituint-los per records feliços al costat de la teva mascota. Tant de bo els nostres gossos visquessin per sempre, però per desgràcia, la seva mort és una cosa inevitable, com també algun dia marxarem nosaltres. Focalitza't en la sort d'haver pogut compartir uns anys de la teva vida amb la teva mascota, tot el que ella va fer per tu i totes les maneres en què tu la vas ajudar a tenir una vida el més feliç possible. Vau ser molt afortunats de tenir-vos! I, creu-nos, amb el temps els records feliços pesaran més que el dolor.
Cada persona és diferent i cada dol, també. Potser, després de la mort del teu gos sentis la necessitat de parlar d'ell, de veure fotografies seves i el tinguis sempre present. O és possible que tractis d'evitar el tema perquè et resulta massa dolorós per tu. Sigui com sigui, dona't un temps, però quan estiguis preparat, intenta normalitzar el fet de parlar del teu gos, compartint anècdotes amb la teva família. També pots preparar un àlbum de fotografies i així, sempre que el mireu, recordareu els meravellosos moments que vau viure junts. Focalitza't en les experiències boniques i divertides per recordar al teu gos com el que va ser: un gran company que us va omplir d'amor i felicitat.
Amb tot el temps que passem amb el nostre gos, és normal que, en marxar, no sapiguem com omplir aquest buit. L'hora del passeig, les rutines diàries que compartíeu, els jocs a casa... Els primers dies, és possible que surtis al carrer sol sense saber per què, només per passar pels mateixos llocs de sempre o saludar als gossets amb qui acostumava a jugar el teu pelut. A poc a poc, podràs provar d'omplir aquest temps amb altres coses que t'agradin: aficions, temps amb els teus, esport... La vida segueix i segur que el teu gos voldria veure't feliç i content.
Al dol, a l'etapa de la negació és molt comú començar a traçar hipòtesis sobre què hauria passat si haguéssim fet una cosa o una altra, el que ens pot portar a un gran sentiment de culpabilitat. Independentment de les circumstàncies de la mort del teu gos, pensa que tu vas fer tot el que vas poder per ell en aquell moment, amb les eines i els coneixements que tenies llavors. No vas fer res malament intencionadament, i tot i que és natural sentir culpa, intenta gestionar aquesta emoció i redirigir-la cap a pensaments més constructius. Ho vas fer el millor que vas saber i està bé. La mort és una part inevitable de la vida i, a poc a poc, aconseguiràs passar a l'etapa d'acceptació.
Els nens, especialment els més petits, són els que més poden patir la mort de les mascotes. La seva curta edat fa que no comprenguin aquesta desaparició sobtada i irrevocable, i és possible que se sentin molt tristos i et facin moltes preguntes. El millor en aquests casos és explicar-los la situació de manera adaptada a la seva edat. Tot i que tinguis la millor de les intencions, no intentis enganyar-los, sinó que tracta d'acompanyar-los i recolzar-los en aquesta dura etapa.
Per un altre costat, les persones que viuen soles amb un gos, especialment si són grans, també són molt vulnerables a aquesta pèrdua. Mira d'estar pendent d'elles, escoltar-les i prestar-ne cura. Perdre el tu millor amic amb qui comparties les 24 h al dia no és poca cosa.
Penses que és exagerat recórrer a la teràpia per superar la mort del teu gos? Doncs no ho és. No et sentis malament si necessites ajuda per afrontar aquest dolorós moment. Com dèiem abans, la relació entre humans i gossos pot arribar a ser tan estreta i significativa com entre dues persones, i ningú, ni tan sols tu, hauria de jutjar com et sents. Si passa el temps i et continues sentint trist, abatut i no superes el dol, busca ajuda psicològica per començar a sentir-te millor.
Tot i que estem segurs de què és impossible substituir el lloc que un gos ocupa al nostre cor, potser sents l'impuls d'adoptar una altra mascota ràpidament per pal·liar el mal que estàs sentint. Es tracta d'una decisió molt personal i només tu saps què necessites en aquests moments, però potser et voldràs plantejar el fet d'esperar una mica. La nova mascota que arribi a la teva vida es mereix un inici des de zero i comptar amb la teva millor versió perquè la cuidis i l'atenguis com es mereix. Un cop hagis passat el dol per la pèrdua del teu pelut i et sentis realment preparat per prendre la decisió d'adoptar un altre gosset, fes-ho sense por, obrint al complet el teu cor a aquest nou integrant de la teva família. Perquè la vida amb un pelut a prop sempre és molt millor.