Temps de lectura aproximada: 15 minuts
El gos és un animal gregari en el seu comportament social, necessita relacionar-se amb altres individus, i per això ha desenvolupat diferents gestos i postures per poder expressar allò que sent i quines són les seves intencions per poder conviure en comunitat.
En aquest article repassarem el significat de les postures més expressives en el llenguatge corporal dels gossos i com influeixen la cua i les orelles en la comunicació canina del gos.
1- Com es comuniquen els gossos
2- El significat de les 25 postures més típiques dels gossos
3- La comunicació dels gossos a través de la cua
4- El llenguatge dels gossos a través de les orelles
5- L'amputació de la cua i les orelles
El llenguatge gestual del gos s'assembla molt al del llop. No obstant això, els trets facials, les dimensions i les formes del cos i la longitud dels cabells s'han modificat tant en el gos que actualment resulta molt més difícil reconèixer els gestos.
Els gossos tenen les mateixes habilitats i les mateixes regles socials que els llops per comunicar-se i evitar conflictes, encara que el comportament dels llops és molt més intens ateses les característiques del seu hàbitat i les condicions de vida. Normalment els gossos no corren el mateix perill que els llops, per la qual cosa no necessiten engrandir els gestos i les expressions són més subtils i delicades.
Hem elaborat 25 il·lustracions inspirades en els nostres gossos de teràpia Australian Cobberdog per representar les postures més característiques dels gossos, encara que algunes les que mostren agressivitat, són especialment difícils de veure en un Australian Cobberdog ja que són gossos molt pacífics. El que és interessant és que a través d'aquestes imatges podrem mostrar com és el llenguatge corporal dels gossos en una raça de pèl llarg i orelles caigudes, cosa que fa els seus gestos més subtils que en races més similars als llops.
La invitació bàsica d'un gos que vol jugar és fent una reverència flexionant les potes davanteres ajupint la meitat del seu cos, mentre que les potes posteriors es mantenen alçades. La seva cua estarà alçada, i es mourà d'una banda a l'altra mentre la seva boca roman oberta amb la llengua fora. Aquesta postura pot anar acompanyada d'excitats lladrucs o atacs lúdics i retirades. Aquest conjunt de senyals canins poden ser utilitzats com una mena de senyal per indicar que qualsevol conducta tensa anterior no s'entén com una amenaça o desafiament.
El gos està tan despreocupat que no dubta a mostrar la panxa a la persona que li està acariciant. També pot mostrar-se així mentre juga. Molts gossos segurs de si mateixos, i sobretot cadells, adopten aquesta postura per jugar des del sòl. És una postura que reflecteix una confiança profunda ja que el gos queda completament exposat.
Cal no confondre-la amb una postura similar que mostra un terror intens: el gos també mostra la panxa però té la cua entre les potes i el cap per al costat i els ulls tancats mentre es manté immòbil. És la manera que té un gos de rendir-se davant el que considera una amenaça de mort.
El gos està relaxat, observant. Les seves orelles estan relaxades, igual que la cua, la seva mirada és tranquil·la i no té intenció d'iniciar cap acció. És una postura que solen adoptar els gossos quan no formen part de l'acció que està passant al seu voltant i simplement es comporten com a espectadors d'alguna cosa que no és inusual. També poden prendre aquesta postura quan estan esperant que el seu amo acabi de fer alguna cosa.
El gos està tranquil i confiat, i estant sobre les seves quatre potes possiblement estigui esperant que interactuïn amb ell, i si no passa ell prendrà la iniciativa. En general, quan un gos està relaxat i tranquil, qualsevol pot notar-ho a causa de la seva postura relaxada i l'expressió neutral del seu rostre. Les seves orelles estaran en la posició normal de cada raça, la seva cua penjarà més aviat baixa, la seva boca lleugerament oberta i la llengua fora si el gos tendeix a panteixar, i el seu cos en general no semblarà ni ajupit ni estirat. Potser té els ulls entretancats i els músculs del coll i el morro es notaran relaxats. El gos està relaxat i no se sent amenaçat per l'entorn que l'envolta i es pot interactuar amb ell.
El gos mou la seva cua amb energia mentre avança i té els ulls oberts, però relaxats, i el cap alt, les orelles alçades i boca oberta i relaxada. Mostra l'entusiasme davant d'un esdeveniment que li agrada. Cal evitar confondre el moviment de la cua amb un sinònim d'alegria, ja que la intenció del gos es reflecteix tenint en compte la resta dels seus gestos. El gos també pot moure la cua per excitació quan està en mode protector o abans d'iniciar un atac. En aquests casos, el gos mourà la seve cua mentre mostra tensió en el seu cos.
El gos ha detectat una cosa inusual, tot i que no sembla una amenaça. Està sobre les seves quatre potes amb la cua aixecada, orelles alçades i boca tancada. Està avaluant la situació i decidint què fer. La seva reacció a continuació pot ser positiva (que detecti que allò inusual és inofensiu i s'acosti o torni a relaxar-se) o negativa (que detecti que és una amenaça o alguna cosa que no aconsegueix identificar i es posi a la defensiva bordant o iniciant l'assetjament).
El gos adquireix una postura de màxima atenció davant de alguna cosa que resulta inusual. Té la cua tensa, les potes preparades per iniciar una cursa (caça) o fugida, una de les potes està aixecada apuntant cap a la font que li genera l'atenció, la boca tancada i les orelles estan alçades cap endavant. Aquesta postura delata una situació d'avaluació on el gos se sent especialment estranyat i requereix concentrar-se.
El gos es tomba en el sòl, però amb tensió. Està atent amb les orelles alçades i disposat a aixecar-se si ho veu necessari. Generalment els gossos adopten aquesta postura quan un altre gos se'ls acosta i volen mostrar la seva intenció no conflictiva baixant la seva jerarquia apropant-se al sòl. Poden acompanyar aquesta postura amb girs de cap enrere o llepar-se el nas.
El gos pot estar dret o assegut i el més característic és el seu cap inclinat al costat i les seves orelles alçades. El gos està sent testimoni d'alguna cosa que està intentant comprendre, una cosa inusual a allò que no troba sentit. Pot ser una actitud rara del seu amo, un so oscil·lant i cridaner o alguna cosa que es mou erràticament. El gos no se sent amenaçat però tampoc no sap com actuar.
Aquesta postura és típica quan el gos et demana una mica de menjar, encara que també pot fer-la servir per expressar el seu desig que li llencis la pilota, li treguis a passejar o qualsevol altra cosa que ell vulgui. El gos s'asseu i et mira amb les orelles alçades i els ulls molt oberts deixant veure el blanc dels seus ulls. Generalment és un gest que només usen amb humans per suplicar-los alguna cosa.
El gos es desplaça ajupint el seu cos i el cap, amb les orelles cap endavant amb completa atenció cap al que es mou. Alguna cosa ha cridat la seva atenció i vol descobrir de què es tracta. No li sembla una amenaça suficient com per mantenir-se al marge però tampoc té clar què trobarà. Si allò a què s'acosta es mou o fa una cosa inesperada, és molt probable que surti fugint o que per contra es llança a capturar-ho, depenent del temperament i situació de cada gos.
Pot ser que et sembli que això no és un gest o postura, però sovint és una manera de comunicar el nerviosisme que té el gos. És molt comú quan el gos va al veterinari, o a la perruqueria. També quan el moment de preparar-se per sortir al carrer s'estén massa. El gos es posa nerviós i esternuda. Evidentment els esternuts també poden ser símptoma de refredat. Analitza la situació, i si creus que el teu gos estava en una situació que podia generar nerviosisme i anteriorment no ha esternudat, això vol dir que no està refredat.
Quan un gos s'estira estenent les seves potes davanteres i llançant el pes cap a les pates posteriors que es mantenen aixecades, pot ser que simplement vulgui moure els músculs després d'una migdiada, però si es produeix durant una situació en la qual el gos se sent incòmode, el que està fent és intentar expressar a un altre gos o humà que no vol problemes i és la seva manera de dir “relaxa't”. Aquest gest es pot combinar-se amb un badall per mostrar més efusivament la seva intenció de no voler problemes.
Si bé llepar-se el nas és una cosa que fan els gossos sovint al llarg del dia, ja que mantenir-la humida és beneficiós per al seu olfacte, si aquest gest es produeix durant una situació que li genera incomoditat al gos pot expressar just això. També és una manera de comunicar a un altre gos o persona que no vol problemes, i que la situació s'hauria de relaxar-se. Aquest gest sol aparèixer quan un gos detecta a un altre, i es queda mirant-lo fixament i li comunica la seva intenció de no conflicte amb la llengua. Encara que també pots veure-ho quan hi hagi molt soroll al seu voltant i ell se'n vulgui anar, quan li estiguin tocant moltes persones, o qualsevol altra situació que li pugui generar incomoditat.
Els gossos es sacsegen sovint, després de sortir de l'aigua o després d'una migdiada, però si veus que el teu gos ho fa durant un moment en què ha estat nerviós, el que està fent és redirigir l'estrès que li ha generat la situació i alliberar-se d' ell amb aquest gest. A vegades, si la situació els posa molt nerviosos pot ser que es sacsegin de manera compulsiva ja que no són capaços de calmar-se amb la sacsejada i ho fan amb insistencia, tornant-se a sacsejar.
Un gos pot badallar per somni, però sol ser un gest que utilitza sovint quan alguna cosa li incomoda, li desagrada o li fa sentir insegur. Els gossos amb el badall intenten comunicar que no els agrada com està anant la situació, i amb ell expressen a l'altre gos o persona la seva necessitat que es calmi. Igual que quan es sacsegen, també és un gest que els alliberarà de l'estrès.
Quan un gos tira tot el seu pes enrere retraient-se, mostra una inseguretat alta cap al que està passant i probablement ja hauria fugit del lloc si tingués l'oportunitat de fer-ho. És una postura típica de cadells quan es troben amb una cosa nova. Si el teu gos està amarrat a la corretja i pren aquesta postura, tingues clar que allò que pretens que faci és una cosa que no desitja en cap concepte. Pots veure-ho fer això si li insisteixes que conegui un altre gos que a ell li espanta, si estàs intentant ficar-lo en el bany o si té por als petards i vols treure'l al carrer, per exemple.
És clar que els gossos poden estar tranquils i gratar-se. Però si el gos està en una situació que li genera tensió, és probable que es grati, i a vegades ho faci de manera compulsiva. És similar a quan els humans estem en una situació incòmoda i ens gratem darrere del cap, o el nas. Reflecteix inquietud davant de la situació. Per exemple, si al teu gos li posa nerviós esperar mentre li prepares el menjar, potser observes que comença a gratar-se. Probablement està canalitzant aquest nerviosisme d'haver d'esperar una cosa que tant desitja.
Quan un gos intencionadament gira el seu cap enrere, el que està fent és apartar la mirada per expressar que no vol problemes. És un gest d'apaivagament enfront d'un altre gos que està en actitud dominant o un humà que l'intimida. Generalment aquest gest s'acompanya d'altres, com llepar-se el nas, badallar, gratar-se. És molt habitual veure'-ho quan el gos es queda observant a un altre que se li acosta i de sobte gira el cap i després torna a mirar.
És un gest que el gos utilitza de manera similar com gratar-se. La situació li incomoda i li fa sentir insegur i ensumant canalitza aquest estrès. Com els gossos ensumen molt sovint, la forma més evident de veure aquest senyal com una forma de llenguatge corporal és quan es produeix de forma aïllada en una situació en la qual no té molt sentit que el gos tingui necessitat d'ensumar el terra. Per exemple, quan observa que se li acosta un altre gos i està molt alerta a ell i de sobte el seu cap s'ajup a ensumar el terra. No té sentit que redirigeixi la seva atenció a una altra olor quan el seu focus d'atenció és a l'altre gos. Clarament, el gos està canalitzant la seva inquietud davant del gos desconegut.
És un gest que solen fer els gossos mascles quan es troben amb un altre gos. Igual que l'olfacte, marcar amb orina no és una necessitat que li sorgeixi en aquell moment sinó que és més un impuls que reflecteix la seva incomoditat amb la situació de trobar-se amb un gos què no sap com reaccionarà. Marcant, d'una banda allibera estrès, i de l'altra fa una declaració d'intencions a l'altre gos.
Quan el gos detecta alguna cosa amenaçadora, instintivament el pelatge del seu llom es pot eriçar, com a nosaltres quan se'ns posa la pell de gallina. El gos es mostra amb el cap estirat cap a allò que li resulta amenaçador, la seva cua està estirada, les orelles alçades cap endavant i en el seu llom els pèls s'eleven formant una cresta (cosa que es percep millor en gossos de pèl curt o mitjà). Representa que amb aquest efecte, el gos sembla ser més gran i d'aquesta manera té més possibilitats de dissuadir a l'amenaça perquè es vagi.
Un gos que se sent segur de si mateix, si està intentant d'exercir algun tipus d'autoritat o de dominar a un altre gos o humà, tractarà de semblar a l'altre el més corpulent i fort possible, amb les orelles erectes, els pèls eriçats, el cap i el coll redreçats i el cos en general lleument arquejat i preparat per atacar. Si a més manté la seva cua dreta, arrufa les celles i ensenya les dents, no només està expressant la seva dominància social, sinó que també està amenaçant a la possible amenaça i podria actuar agressivament si és desafiat.
El gos que sent por cap a un altre gos o persona posarà la seva cara de cadell intentant que sigui el més rodona possible, amb les orelles cap enrere, front suau i el seu contacte visual serà indirecte. El cos estarà baixat, la cua entre les potes i pot ser que aixequi una pota. És probable que suï i deixi petjades de suor en el sòl. També pot orinar. Aquests senyals estan dissenyats per apaivagar a l'individu que és de major estatus social que ell o als gossos que veu com una amenaça potencial, amb la finalitat d'evitar qualsevol repte addicional o conflicte.
Quan un gos està espantat però no és submís i pot atacar si se li desafia, es mostra amb els pèls crespats, el cos baixat, les orelles cap enrere, nas arrugat, dents visibles, comissura dels llavis cap enrere i la cua entre les cames. Un gos generalment dona aquests senyals corporals canins quan s'enfronta cara a cara amb la persona o l'animal que li està amenaçant. Si l'amenaça no cessa, és probable que atac.
La comunicació dels gossos a través de la cua
La cua del gos sol expressar amb claredat l'estat d'ànim del gos i les seves intencions, encara que el seu moviment és un senyal sovint mal interpretat. La majoria de les persones creuen que una cua que es mou significa únicament que el gos està content, i moltes vegades és així, però alguns gossos també mouen les seves cues quan estan nerviosos, sobreexcitats i frustrats.
Un altre element molt important en el llenguatge corporal dels gossos són les orelles. Juntament amb la cua, les orelles expressen l'estat en el qual es troba el gos i a diferència de la cua no solen moure's deliberadament per comunicar a un altre individu, sinó que és el reflex de com se sent el gos. Per posar un símil amb els humans, les orelles serien al gos el que les celles a les persones.
Alguns gossos tenen les orelles alçades, com els llops, i d'altres tenen les orelles caigudes com l'Australian Cobberdog. En el primer cas sol ser més senzill visualitzar les diferents posicions i moviments que realitza l'orella però si el gos té les orelles caigudes hem de fixar-nos en l'inici de l'orella, que serà el que marqui el moviment.
La cua i les orelles són molt importants per a l'equilibri i la senyalització, per la qual cosa la pràctica d'amputar completament o parcialment la cua o les orelles perjudica enormement la comunicació del gos. La cua i les orelles reflecteixen fins a tal punt les emocions d'un gos que quan s'amputen s'està privant l'animal gairebé per complet de la capacitat d'expressar-se i comunicar-se. L'amputació de la cua no s'hauria de practicar mai si no és per motius de salut.