El Labradoodle hauria de ser un gos amb un temperament equilibrat i bona energia per servir com a gos d'assistència o teràpia. És per això que Wally Conron el va crear. Però la veritat és que avui dia, el Labradoodle poques vegades és utilitzat per a teràpia i assistència. La cria s'ha desenvolupat més per a la venda a particulars que busquen gossos amb aspecte de peluix atrets per la idea que no deixen anar pèl. A favor de l'estètica, el temperament s'ha descurat en la cria. És per això que es va introduir com a infusió el Cocker Spaniel, que va donar lloc a gossos amb un temperament poc equilibrat i amb falta de concentració.
Malgrat les idees preconcebudes que es tenen sobre el Labradoodle, la veritat és que és un nom que genera molta confusió ja que no és una raça. Que no sigui una raça dóna lloc al fet que sigui molt difícil parlar de generalitats al voltant d'aquests gossos ja que depèn molt de cada criador i de quin tipus de Labradoodle sigui.
El problema que el Labradoodle no sigui un gos de raça, fa que qualsevol club o associació posi un estàndard de raça i no hi hagi una unanimitat quant a què hauria de ser un Labradoodle. Que no hi hagi una guia única sobre el que hauria de ser un Labradoodle fa que qualsevol persona pugui anomenar els seus gossos Labradoodle i que les famílies no sàpiguen exactament què és el que haurien d'esperar del seu gos. Les inconsistència entre els diferents estàndards de raça fa que gossos que es denominen Labradoodle siguin molt diferents entre ells.
El gran problema del Labradoodle es troba en la popularitat que va tenir quan encara no havia estat establert com a raça. De seguida, criadors sense coneixements van començar a fer els seus propis encreuaments, crear els seus clubs i escriure els seus propis estàndards de raça. El resultat va ser nefast, ja que la raça va anar perdent allò que la va fer famosa: ser gossos hipoal·lergògens amb un temperament apte per ser gossos d'assistència. A favor de l'estètica, es van fer infusions amb gossos que van desequilibrar el temperament del gos i van comportar que el Labradoodle se seguís considerant un bon gos per fer teràpies o assistència. I així va ser com va sorgir la necessitat de desenvolupar la raça Australian Cobberdog, que és el que el Labradoodle hauria d'haver sigut: una raça de gos hipoal·lergogen amb gran potencial per ser un gos de teràpia o assistència.
El Labradoodle va ser creat per convertir-se el gos hipoal·lergogen amb les qualitats ideals per ser un bon gos de teràpia o assistència, tanmateix el seu objectiu es va perdre en el seu desenvolupament. És l'Australian Cobberdog el gos que ha assumit aquest objectiu i s'ha establert com a raça per garantir que tots els Australian Cobberdog són el que haurien ser: un gran gos de família amb molt potencial per desenvolupar la seva tasca com a gos de teràpia i assistència.
Més informació sobre la raça